PLANTANT ROSERS, MALGRAT TOT

Hom diria que amb segons quines terres en els jardins particulars no tenim res a fer. És que segons quines argiles, quines calcàries...

Però als propietaris de jardins això això no ens val, volem roses aquí, no tenim un altre lloc. Sóc del parer primitiu que voler és poder, i si la terra no és prou bona sempre la podem millorar. 

Això és el que he fet al meu roserar, treball dur per a esmenar la terra, sense plànyer esforços, esperant el gran premi de la natura: "sola resurgit vita".

El meu roserar està actualment desbastat, uns quants anys de mala gestió, poca aigua i poc nodriment han anorreat la poca vitalitat dels rosers plantats de qualsevol manera. Fins que a dia d'avui ja no ho puc suportar més i estic disposada a fer qualsevol cosa.

Aquest és l'aspecte a dia d'avui del meu roserar. La terra i l'escorça han estat retirades en fer els forats pels nous rosers.

Perquè tingueu una idea, aquest és l'aspecte de la terra que tinc disponible al jardí. No és la pitjor, esmenada amb sorra i fems (matèria orgànica) es torna en un substrat ideal per a moltes plantes mediterrànies. 

I el seu aspecte, un cop esmenada és aquest:

Però no és fàcil, cal colar la terra argilosa per treure les pedres i les arrels velles, mesclar amb cendra (per desinfectar), sorra (per donar una textura permeable) i humus ric en matèria orgànica (fems, per tal que sigui terra fèrtil).

Tot això he fet, amb paciència, força física (és un matament) i molt d'amor.

Finalment, he pogut plantar dos rosers (no tenia energia per més)

Vulguin els deus de la flora que tot aquest esforç es converteixi en vida, bellesa i força per aquests petits plançons de roser, el rei dels jardins, el de la flor màgica, la flor de l'algorisme.

UN NOU ANY

"Avui la mimosa altiva    

se m'ha posat al davant 

tota plena d'arracades   

i penjolls i fils daurats"   

            Joan Maragall, 1909

Bony any a tothom i bon jardí.

Aquest any ha acabat amb temperatures suaus i poques pluges, i el nou any sembla començar igual. Això afecta les nostres plantes, algunes són a punt de florir, com si en lloc de l'hivern estiguéssim estrenant la primavera. 

A casa els cirerers, l'ametller i el presseguer, estan una mica atabalats amb els botons de flor a punt de  moure. Veurem com acaba tot plegat, confio en no perdre la collita. I algunes feines que en aquesta època no eren necessàries ara són obligades, com ara regar, i retallar les tanques que continuen creixent com si res. Les roses també tenen el rellotge canviat. Tot és un enrenou.

Com tinc mig jardí aixecat, amb la preparació dels sots per a les noves plantacions, tot té un aspecte capgirat, provisional, com a l'espera de futures glòries.

Que així sigui!

ARISTÒCRATES AL JARDÍ

Avui és obligat de felicitar tothom les festes, cosa que faig de bon grat.

Darrerament he estat molt enfeinada al jardí, fent els sots pels rosers, la setmana passada varen arribar els Meilland, i us mostraré la meva selecció. La gent de Meilland són molt amables, em van obsequiar amb un altre roser i amb tres matolls de fruits del bosc. La firma és molt antiga, tan és així que hi ha un roser, que per cert he comprat, que honora el creador de la saga: Francis Meilland, nascut fa cent tres anys. Aquest fou el creador d'una de les roses més populars i venudes en tot el món Madame Antoine Meilland, que porta el nom de la seva mare, a qui va dedicar el roser. 

L'impuls innovador i creatiu d'aquest rosarista feu possible el que ha estat i és aquesta firma. Jo tinc alguns dels seus rosers i haig de dir que són dels millors.

Per tan els nous habitants del jardí seran els que us presento a continuació.

El primer és Prince jardinier, dedicat precisament a l'iniciador de la saga, Francis Meilland, no cal afegir res a aquesta bellesa, va destinada a la zona aristocràtica del roserar, a costat de Royal highness i Princesse de Bagatelle. A veure quin paper es faran.

Les roses blanques són una de les meves debilitats, sovint se'm resisteixen, ara plantaré el roser Pierre Arditi, considerat el millor roser de flor blanca, veurem.

El color taronja és molt seductor en una rosa, jo tinc alguns Super Star, un roser delicat que dóna molts disgustos, fins que un dia, quan a ell li sembla bé, comença a treballar de valent fent roses meravelloses, parlo d'un procés de diversos anys. Tractant de cremar etapes, planto enguany Louis de Funes, una rosa que sembla perfecta.

Finalment, un amor a primera vista, la rosa Bolshoi, impressionant... Està destinada al pati de venus, prop de la deessa.

Imatges de http://www.meillandrichardier.com/rosiers

ROSES, ROSES, ROSES!

Aquesta tardor he decidit ampliar la meva col·lecció de roses, he fet un encàrrec a Kordes, una casa de tota confiança i de gran tradició, els fundadors varen iniciar l'experimentació en la hibridació de roses a finals de segle XIX. 

Rosa Kordes Perfecta
Imatge de http://vrtnarstvokrasovec.si/portfolio-filter/vrtnice/

Jo recordo quan de petita mirava els catàlegs de roses, m'enamorava una que es deia “Kordes perfecta”, i certament ho semblava de perfecta. Suposo que els de can Kordes s'han superat, perquè ja ni la venen, en canvi, he trobat i comprat les meravelles següents.

La rosa de dalt, “Oh happy day”,  és perfumada,  vigorosa i, no cal dir-ho, bella. Em sedueix el seu centre, i m'alegren els seus tons albercoc. Quedarà preciosa al massís de davant de casa.













L'altra es diu “Ghislaine de Féligonde”, es tracta d'un dels pocs rosers arbustius que he trobat, tinc entès que es fa enorme, fins al punt que pots seure a l'ombra de les roses (veurem). Està destinat al pla de la Noguera, prop del banc Luti. El veurem des dels pins, ja friso.

Aquesta bogeria es diu “Rhapsody in blue”. No tinc paraules, m'emociona aquesta flor. Tinc entès que es tracta d'un roser frondós, de flors fragants. Va al roserar, en front del Llac de la Granota, donant la rèplica a les flors blaves del plumbago

Finalment heus ací "Ilse Krohn”, roser blanc, emparrador, i obsessivament floridor. Aquest roser és conegut pel fabulós núvol banc atapeït i perfumat que desenvolupa en arcades i pèrgoles. Va al roserar, sota la tanca de Pyracantha, davant l'altre roser blanc emparrador que tenim. A veure qui pot més.

El paquet ha arribat sense novetats, rosers d'arrel nua, mai n'havia plantat, no pesen res i fan poc embalum. Hi ha amb el paquet la factura detallada i un fulletó d'instruccions, amb ressenya de les novetats en rosers, molt bonic, amb fotos de roses i text... en alemany (t'ho he dit i repetit, Núria, et cal saber alemany!) però de moment amb els dibuixos s'entén prou bé el procediment.

Més endavant espero una altra comanda, aquesta de Meilland, des de França.

UNA TARDOR AGITADA

Ja fa uns mesos que vaig descobrir el magnífic bloc de jardineria "Mit haveliv" (La meva vida al jardí) del danès Claus Dalby. Aquest bloc em va entusiasmar des del primer moment per la bellesa i qualitat de les fotografies, i més endavant, pels comentaris entusiastes, tendres, fins i tot poètics. En Claus coincideix amb mi en algunes manies estètiques, i en la intensa vinculació amb la vida de l'ecosistema del seu jardí. 

Claus Dalby al seu have

Admirada per la magnitud del treball que li cal fer per tenir uns pocs mesos de florida recompensa, em va fer vergonya no posar-me més intensament al meu jardí, ara que a desembre estic encara collint algunes roses, floreixen els espígols, esclaten les clívies i els narcisos treuen ja el nas.

De manera que ho he revolucionat tot, he comprat cebes a Holanda, rosers a França i Alemanya, i estic fent la llista de les cebes d'estiu i alguns arbusts. He quedat meravellada per la magnitud de la oferta comparada amb la misèria d'aquí, per exemple, crec que he mirat vint-i-set varietats diferents d'hortènsies, insòlit, jo sempre veig una o dues classes als centres de jardineria on vaig. I veritablement que em sento en la meva salsa consultant l'assortiment d'hemerocal·lis, “només” cinquanta-quatre lliris diferents. He seleccionat aquesta meravella

gracepete.blogspot.com

Encara no la tinc, però ja explicaré aquí com resulta, el nom de la varietat és Toc final (Final Touch), molt encertat. Aprofitant la inspiració, m'he dedicat a esqueixar i replantar els meus hemerocal·lis, que són en groc i taronja, i de passada, he decidit traslladar-los a la gespa, on tinc prímules blanques i grogues, i les tulipes en groc i vermell. 

La setmana passada vam estar al sotabosc plantant doble fila de seislans (Clivia Cyrtanthiflora) són plantes antigues, una mica despistades perquè al meu jardí, floreixen tot l'any, en vermell.

http://www.infojardin.com/foro/showthread.phpt=312403

Per cert que el nom de seislan no l'he trobat per enlloc, però jo sempre he sentit anomenar així aquesta planta, si algú en sap alguna cosa, agrairé la informació.